PSP | obskene

el propietari del club va i em diu així que vostè ha vingut a k. per pintar alguna cosa d’aquesta ciutat ja té una idea de què podria ser és per si puc penjar-ne un exemplar al meu club vaig contenir un moment la respiració abans de dir-li doncs crec que probablement pintaré els conills saltant en l’herba d’aquest fantasmagòric oasi tan elegant que teniu aquí o potser la fantàstica piscina a la tarda amb els nois al davant fent glops de gintònic i farem que sembli un quadre del maleït hockney només que als nois els faltarà un braç o una cama o un cap perquè han trepitjat una mina de merda abans que poguessin aprendre a nedar és aquesta la idea que tenia va pensar un moment i llavors va dir la veritat és que sí però en el nostre club no hi ha víctimes de mines i jo em vaig posar a riure discretament

L'obra

País sense Paraules de Dea Loher parla de la impossibilitat de comunicar tant el dolor com la felicitat; de la cerca deserperada d'una imatge que expressi allò que hem vist i que hem sentit. És

també una mirada sobre tot el que pot deixar sense paraules una persona, una societat o un país sencer. Dea Loher descriu la impotència d'una artista per expressar el que ha vist, en un país en

guerra, a través del seu art. Un monòleg que va més enllà i ens col·loca constantment ...en la fina línia dels límits: físics i psicològics, reals i imaginaris, de la ficció i de la realitat, de l’espai i del temps; però també dels límits del llenguatge, de la comunicació, de tot el que es mostra, el que es diu i el que es fa.