“Anar de carenes al cel” és una expressió marítima catalana per designar el fet de navegar amb les carenes o quilla (volum sumergit del vaixell) cap amunt.

L’espectacle se situa en un territori creatiu mixt. La dramatúrgia d’Albert Boronat i Judith Pujol s’ha generat al voltant de materials i experiències dels propis intèrprets i la seva relació amb el Mediterrani. El resultat d’aquesta recerca és un artefacte composat per text, projeccions i música en directe, que proposa un punt de trobada entre la tradició i la contemporaneïtat. D’aquí emergeixen noves reflexions sobre la nostra realitat, i qüestionen la nostra relació amb temes universals com la història, el gènere o la mort.

De carenes al cel és un intent necessàriament fallit d’arribar a l’horitzó.

Un viatge per la mar Mediterrània des de tres vessants: les paraules, la música i les imatges.

Una sirena ens dóna la mà i ens condueix per dins i fora de l’aigua, entrecreuant-se amb les experiències de diversos artistes: una cineasta documental i tres músics. Entre la crua realitat i el mite, De carenes al cel és un conjunt de mirades cap a un mar que és punt de trobada i tomba a la vegada. Aquest espectacle aposta precisament perquè cadascuna de les nostres mirades sobre aquest abisme és en si mateixa una possible resposta, perquè les nostres preguntes, decisions i pors estan habitades ja per cada mite i per cada vivència, per cada dansa i cada rèquiem, per cada estadística i per cada cos sense vida jaient a la sorra… De carenes al cel és una petita mostra d’aquestes possibles mirades. Una mostra forçosament construïda sobre sospites i no sobre respostes. Sorgeix de la nostra època, un temps en què Dionís ha estat segrestat i fins i tot les nostres ja velles sirenes canten desafinades.  

Un espectacle d'Obskené en coproducció amb la Sala Beckett.

Amb el suport de l'Institut Europeu de la Mediterrània. 

Amb la col·laboració de les bodegues Empordàlia, Mas Comtal i Buil & Giné.

ARA JA ET POTS SUBSCRIURE AL NOSTRE CANAL DE NOTÍCIES!