obskene | COMAL

El 13 de juny de 1939 va arribar al port de Veracruz, a Mèxic, el vaixell Sinaia en què viatjaven 1.599 persones que van ser obligades a abandonar la seva terra davant del triomf militar del franquisme a Espanya. Aquesta efemèride forma part del que avui s'anomena Exili Republicà, és a dir, 23.000 persones i tot el que es van endur: “brases” per reconstruir una nova llar a Mèxic i la potència d'un projecte polític, social, cultural i econòmic que acabaria emergint, no sense contradiccions, al país que els va acollir. Després de la partida del voltant de mig milió d'exiliats i la instauració del feixisme va seguir, a Espanya un ominós silenci.

Partint d'aquest context, la companyia catalana Obskené i els mexicans Teatro Ojo formulen la pregunta: ¿Què t'emportaries per sentir la teva llar lluny de la teva terra?

Hasta que ya no se puede más
Porque un día ya no se puede más.
Y entonces
al abrir la ventana
ves el alto perfil,
la nieve en los volcanes,
los árboles lejanos.
Y ese día,
ese día,
aceptas el paisaje.
Fragmento del poema Reconciliación ,
ANGELINA MUÑIZ

Gran Rifa d'un Fabulós Viatge a Mèxic proposa obrir la possibilitat d'imaginar un exili interpel·lant als ciutadans en un projecte escènic amb diferents formes de participació.

Els qui responguin a aquest interrogant optaran a un viatge a Mèxic seguint els traços d'aquells exiliats. Per poder ser guanyador el participant caldrà que porti a l'Espai Sinaia de Tàrrega l'objecte que hagi triat com a resposta. Tots els objectes rebuts seran mostrats al mateix Espai Sinaia per fer extensiva la reflexió al públic visitant a la Fira Tàrrega. En un ambient festiu, els concursants participaran a una gala en què es sortejarà un viatge amb tot inclòs, un recorregut des de Veracruz a la Ciutat de Mèxic.

Amb aquest exercici artístic ens proposem revisar la noció de viatge i memòria, però no aquella memòria dita històrica que intenta instaurar-se com el triomf sobre l'oblit i la desaparició, sinó com a construcció d'un present fràgil i inestable en què els espectres de nous exiliats tornen a aflorar.